Infant dels grans

About this book

Product description Rare book Review «Les pàgines d’Infant dels grans mostren un registre insòlit dins la narrativa pedroliana, un to familiar, íntim i tendre, que tanmateix no cau en cap moment en sentimentalismes carrinclons i que manté la distància suficient per esdevenir autèntica literatura. De fet, posseeix un preciós matís poètic i bucòlic, d’observació i comunicació amb la natura, que palesa una percepció atenta i penetrant». Anna Maria Villalonga (comissària de l'Any Pedrolo), 'El fil d'Ariadna' «“És una cosa estranya, una criatura”: en redactar la frase, i la resta de frases d’aquest llibre, que és una petita joia, Manuel de Pedrolo revivia la fascinació de la infància -i la de la naturalesa humana quan encara és còmica i no pas tràgica- gràcies al naixement de la seva filla Adelais, el 1952. Una cosa estranya que ens posa un mirall davant dels nassos: els “oh!” d’admiració del nadó, els seus instints animals i la reproducció que fa d’alguns gestos dels grans... L’obra - nouvelle i dietari alhora- en va plena, d’aquestes raons. I Pedrolo té la virtut de representar-les amb una prosa neta, sense afectacions, feta d’oracions curtes, minerals. Tot el llibre és una delícia! Literatura amb majúscules!». Jordi Llavina, 'Ara' From the Inside Flap L’esmorzar peripatètic de l’home del bigoti, l’estrany ritual de la màquina d’escriure (i la fascinació per aquell clinc que fa perdre l’oremus), l’excursió (o travessia) a l’hort de l’avi, aquell amor atàvic pel terròs, la festa desfermada per la primera dent apareguda... Infant dels grans narra un dissabte qualsevol a casa d’uns pares novells que no són qualssevol i una menuda de vuit mesos que no para quieta. La percepció privilegiada de l’infant transporta el pare i la mare als respectius paradisos de la memòria i a valorar algunes minúcies amb uns ulls que tothom ha lamentat alguna vegada haver perdut. Tàrrega, 1952. Un cotxet avança amb parsimònia de dia de festa per un camí erm. «I heus ací, de sobte, un arbre. Feia estona que, de tan a prop, no se n’havia vist cap. És un arbre solitari, d’aquests espontanis, el rebrot d’una soca que hom creia ja morta. Arbre petit, aixecant un metre i mig damunt la terra, allí arrelat sobre la riba polsosa. Es rega quan plou, ningú no en té cura. Per això creix fort i amb un cert aire de desmenjat. La petita, potser perquè la cosa l’agafa de sorpresa en aquell passatge pelat, potser perquè hi endevina, per l’alçada, per la figura, un contemporani, li fa la gran rebuda. Ho abandona tot per fer-s’hi amiga». About the Author Manuel de Pedrolo (l’Aranyó, la Segarra, 1918 – Barcelona, 1990) és l’autor més significatiu i popular de la resistència catalanista, i la seva màxima ambició fou situar la literatura catalana al nivell dels corrents més actuals de la literatura mundial i fer guanyar lectors a una llengua plomada. Va escriure Infant dels grans un estiu del 1952 en honor a la seva filla acabada de néixer, pensant en regalar-li quan ella fes quinze anys. L’autor mateix confessava que l’obra, que havia començat com una juguesca, s’havia anat tornant un projecte cada vegada més seriós. Durant molts anys, l’obra la van conèixer només unes poquíssimes persones molt properes a l’autor, i avui finalment veu la llum.